La presumpció d'innocència

Recordo el primer cop que l'Isma va venir a l'assemblea[1]: Un noiet tímid, molt jove i amb intenses ganes de fer coses útils. Aquell any es van incorporar molts alumnes de primer de carrera fruit d'una intensa campanya de difusió que vam fer entre els estudiants de nou ingrés. Des del primer moment la intenció d'aquells nois i noies fou la de fer coses pel col·lectiu d'estudiants, aportant idees al debat universitari i solucions. D'ençà aquella primera assemblea ha plogut molt, hi ha hagut moltes campanyes, manifestacions, ocupacions i lluites, però l'esperit amb el qual va entrar aquell noi, no el va perdre mai: La voluntat de fer un món millor per als que tenia al seu voltant (estiguessin o no, d'acord amb ell). L'Isma va ser elegit representant electe dels estudiants al consell d'estudis de l'ensenyament de física[2] en el seu primer any de carrera. També va ser part important en la comissió que es va encarregar de millorar les assignatures recent implantades del nou grau que (com tota cosa nova) s'estaven adequant als nous alumnes. Va ser a la lluita per la segona convocatòria i membre actiu (i obert al diàleg amb la institució de la UB) en molts assumptes concernint a estudiants (alguns del quals no l'afectaven per a res). Paral·lelament a prosseguir amb els seus estudis de física (carrera difícil on les hi hagi) va encetar l'associació de robòtica de la UB (col·lectiu d'estudiants dedicat a fomentar l'estudi de la robòtica), va ingressar a l'associació d'estudiants progressistes[3] i encara tenia temps per guanyar una mica de diners fent de becari de col·laboració[4] encarregat de la sala d'informàtica de màster de la facultat. En els seus temps lliures aprofitava per practicar una de les seves altres passions: la màgia i els jocs de cartes. També per organitzar les activitats de la comissió de festes de la facultat (xocolatades, festes universitàries, venda de roses...). Llegeixo sorprès notícies de la seva detenció i empresonament. La sorpresa es transforma en indignació quan sento a segons quins mitjans (i per boca de segons quins representats polítics) insinuacions, acusacions i mentides sobre la seva dignitat i una suposada activitat "antisistema i terrorista de baixa intensitat"[5]. La indignació es transforma en perplexitat quan un jutge decreta la seva presó "preventiva" per evitar nous aldarulls[6]. Finalment aquesta perplexitat es torna en por, por de ser conscients que com a societat estem perdent una batalla molt important. La de la llibertat, la democràcia i la de la justícia. La de la separació de poders, la del principi de proporcionalitat, la de la presumpció d'innocència. Un país on pensar i lluitar pels teus drets és ser un "anti-sistema" és un país malalt. I un país malalt està condemnat a una crisi perpètua.

Oleguer Sagarra.

Investigador de la facultat de física de la UB al departament de física fonamental. Exmembre de la junta de facultat i consell d'estudis de física i de l'assemblea de física i química. Membre de l'assemblea de doctorands UB i candidat a les eleccions al claustre de la UB com a representat dels estudiants de 3er cicle.

[1] http://assembleafq.blogspot.com.es/
[2] http://www.ub.edu/fisica/org/consell/con_fis.htm
[3] http://www.aep.cat/
[4] http://www.ub.edu/fisica/beques/docs/Resolucio%2026%20setem_1734_0001.pdf
[5] http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/03/30/felip-puig-ahir-vam-viure-lexpressio-de-violenciaurbana-mes-gran-que-hem-tingut-mai-a-catalunya/
[6] http://www.llibertat.cat/2012/03/el-jutge-decreta-preso-preventiva-per-dos-estudiants-detingutsel-29-m-17255

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

¡Gracias por tu comentario!, revisaremos que lo escrito tenga algo que ver con el tema para evitar malos entendidos antes de plublicarlo, disculpa las molestias. Un saludo.